Dàlia Levinsohn, premi Convivència i Diàleg interreligiós del Grup de Treball Estable de Religions (GTER)
Dàlia Levinsohn, presidenta del Consell de la centenària comunitat israelita de Barcelona, CIB.CAT, ha rebut aquesta tarda el premi Convivència i Diàleg Interreligiós atorgat pel Grup de Treball Estable de Religions de Catalunya. L’acte ha tingut lloc a la seu de la CIB.CAT, el 26 d’abril de 2023.
Els objectius del premi són reconeixement d’una trajectòria i accions a favor de la convivència i del diàleg interreligiós. Han intervingut a l’acte Khalid Gali, comissionat de l’Ajuntament de Barcelona per a la convivència, pluralisme i diàleg interreligiós; i Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
El Consell Interreligios de Catalunya (GTER) vol manifestar el seu dolor i preocupació per l’invasió d’Ucraïna i per l’esclat d’una nova guerra a Europa fent palès la nostra solidaritat amb totes les víctimes. Ens declarem contraris a la guerra com a solució de les situacions de conflicte i fem una crida als polítics que tenen autoritat per aturar la violència. #noalaguerra
I com bé manifesta la declaració: “els reptes que tenim al davant van molt més enllà d’aquesta setmana”. Us desitgem molt bona feina. 🌐 #HarmoniaInterconfesional
Atenció! El GTER us recorda que el proper dilluns 24 de gener de 2022 finalitza el termini per sol·licitar la subvenció DGAR 2022 (d’activitats dutes a terme per les comunitats i federacions religiones corresponent a l’any 2021). Els tràmits s’han de realitzar online.
Qui es pot presentar? Les diferents entitats religioses i interreligioses
Qui convoca? El Departament de Justícia – Direcció General d’Afers Religiosos.
Quan finalitza el termini? El 24/1/2022
Subvencions a actuacions fetes durant el 2021 en matèria d’afers religiosos, d’acord amb les línies següents:
Línia 1: Programes de coordinació, assessorament i suport a entitats religioses (per exemple, les federacions d’entitat religioses)
Línia 2: Actuacions de promoció de la llibertat religiosa i el diàleg interreligiós (les entitats o associacions)
Línia 3: Difusió sobre la pluralitat religiosa a Catalunya (publicacions)
Trobareu tota la informació a l’adreça de la DGAR:
Avui, 21 de desembre de 2021, a les portes de les festes de Nadal i, enmig d’una nova onada pandèmica, el GTER s’ha reunit amb la Consellera de justícia, la M.Hble Sra. Louredes Ciuró, amb la directora de generals d’Afers Religiosos i altres membres del seu equip per analitzar la situació actual, com afectarà les properes restriccions al Dret fonamental, com és el dret a la pràctica religiosa, així com agrair la feina feta. Es reiterar la bona disposició i necessitat d’una complicitat entre confessions religioses i el govern, tant per treballar per la situació actual, com les futures.
Em plau convidar-vos a l’acte del Consell Interreligiós-GTER “Fòbies, ètica i la seva afectació”, que tindrà lloc el proper 16 de desembre de 2021, a les 19h, via online (zoom).
A l’acte hi participarà el president del GTER, el Sr. Guillem Correa; la directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Yvonne Griley; la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència, la Sra. Valentina Laferrara, amb la ponència Danys als llocs de culte i impediments de celebracions religioses: els incidents contra la Llibertat Religiosa i de Creença als mitjans d’Espanya; i la presentació dels casos concrets pel Sr. Mohammed Halhoul, islamofòbia, pel Dr. Antoni Matabosch, cristianofòbia, i discriminació vers la comunitat de la Fe Baha’í, per la Sra Ryma Sheermohammadi.
FÒBIES ANTIRELIGIOSES. DRETS I LÍMITS DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
Manifest del Consell Interreligiós de Catalunya – Grup de Treball Estable de Religions (GTER)
Barcelona, maig del 2021
Constatem que la societat catalana i espanyola és cada vegada més plural pel que fa a la diversitat de religions. Hem passat d’una pràctica d’identificació entre religió i catolicisme a una diversitat que es fa visible arreu. Al mateix temps, aquesta visibilitat fa que es parli més sobre les diverses religions, i no sempre positivament. La llibertat d’expressió permet opinions, judicis de valor i, òbviament, comentaris també sobre el fet religiós. Però en els darrers temps bastants fets i comentaris han suscitat conflictes i polèmiques sobre la llibertat d’expressió i certs dits i fets que considerem foment de l’antisemitisme, la islamofòbia, la cristianofòbia o d’altres fòbies religioses.
Com a representants de les principals religions presents al nostre país volem aclarir alguns d’aquests temes.
Afirmem:
– que la llibertat d’expressió és un bé preuat que ha costat segles i la lluita de milions de persones per instaurar-la en les nostres societats democràtiques i no té res d’estrany que la defensem com un bé comú.
– que, malgrat tot, la llibertat d’expressió no és l’únic dret de què gaudim els humans. Existeix també la llibertat religiosa, que inclou sigui la llibertat de creure, expressar … (és la dimensió activa), sigui la llibertat de no ser perseguit, insultat, vexat en les creences religioses (és la dimensió passiva, sobre la qual parlem aquí).
– que el sentiment religiós, les creences religioses, són un dels aspectes o dimensions fonamentals de les persones, que vertebren, donen sentit, creen maneres de ser, toquen allò més profund de l’ésser humà, i cal cuidar aquest bé en benefici, també, de tota la societat.
Per tant, com a GTER, entenem que:
Es tracta de conjuminar dos drets, les dues llibertats. És evident que hi ha moments que xoquen, que s’encavalquen, que cal dilucidar on es posa la frontera o els límits. Es pot dir de tot contra les religions? Per la seva banda, les religions ho han d’aguantar tot? Des d’un punt de vista ètic la resposta és negativa: no tot si val. En primer lloc, per raons de convivència i de respecte mutus. Els éssers humans no som només un “jo” isolat i independent, sinó que som també la nostra “circumstància”, s’han de tenir en compte els altres, el proïsme. No es poden crear tensions inútils, gratuïtes, i per tant inadmissibles. No és aquest el camí per curar ferides, sinó que les aprofundeix. Sovint tenim una doble vara de mesurar. D’una banda es criminalitza el racisme, l’homofòbia, el negacionisme; no ens permetem riure de la fam, la pobresa, les violències de gènere, els malalts. Hi ha temes intocables. Però, d’altra banda, excusem tota mena d’injúries a la religió: tot es considera permès. La transgressió és pròpia de l’art, de l’humor i en general de la cultura actual.
Per això, en la relació a la llibertat d’expressió i a la pràctica religiosa trobem que:
En l’Article 20 de la Constitució Espanyola vigent diu que “se reconocen y protegen los derechos a expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.” I matisa o limita aquest dret dient: “Estas libertades tiene su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.”
L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa “condemna públicament l’ús de la incitació a la violència, així com totes les formes de discriminació i d’intolerància en temes religiosos” (29 de gener de 2015).
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya decidí “rebutjar que, en virtut de la llibertat d’expressió, s’emetin apel·latius o expressions formalment injurioses desconnectades de la crítica legítima i innecessàries per al missatge que es vol difondre que pugui produir un dany injustificat al prestigi de les institucions religioses o a la dignitat de les persones que les representen.”
El Tribunal Europeu de Drets Humans creu que les religions no poden esperar quedar lliures de crítica, però posa límits en la difamació, l’incitament a l’odi i a la violència i a la discriminació.
No hi ha dubte, doncs, que des del punt de vista dels principis raonables d’una ètica individual i social, tothom reconeix que la llibertat d’expressió té uns límits.
En canvi, des del punt de vista legal o penal, les lleis dels països democràtics, tot i que afirmen que hi ha límits a la llibertat d’expressió pel que fa al tema religiós (la vexació, la injúria o el discurs de l’odi), molt difícilment els tribunals emeten sentències condemnatòries per aquestes causes, perquè es busquen atenuants i eximents.
I com a conclusió, el GTER, conscient del què hem exposat aquí, fa temps que està dedicant esforços a denunciar i mirar de trobar remei a les fòbies cap a les religions i es compromet a prioritzar encara més a partir d’ara els seus esforços, fins i tot s’hi calgués per via judicial, per treballar en la defensar d’aquest aspecte fonamental de la dignitat humana. Com a representants de les religions a Catalunya hi tenim tot el dret i, no cal dir-ho, el deure, pel bé de la nostra societat plural i que volem convivent i en pau.
I per això signa el manifest:
Els membres del GTER (l’Església Catòlica, l’Església Evangèlica, l’Església Ortodoxa, la Comunitat Jueva i la Comunitat Musulmana) i d’altres religions del Consell Interreligiós com la comunitat Hindú, la Fe Bahá’í, la comunitat Sikh i l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers dies.
Notes de premsa en relació a la presentació del manifest:
La Guia interreligiosa de bones practiques en cultura climàtica va ser presentada el passat 25 de febrer, a les 18h, en un acte virtual que va organitzar la UIC de Barcelona i la Direcció General d’Afers Religiosos, on també va participar el GTER. En aquesta jornada es va presentar el manifest sobre cultura climàtica signat pels membres del Consell Interreligiós-GTER.
En la jornada varen intervenir els ponents següents:
– Obertura a càrrec del Sr. Xavier Bernadí, Direcció General d’Afers Religiosos. Generalitat de Catalunya.
– Intervenció de la Dra. Sílvia Albareda. Investigadora Principal del projecte (RELIG 2018): Participen les comunitats religioses presents a Catalunya en la cultura climàtica? Presentació dels resultats de la recerca i de la guia interreligiosa de bones practiques en cultura climàtica.
– Participació del Dr. Antoni Matabosch. President del Grup de Treball Estable de Religions de Catalunya (GTER), presentació i lectura del Manifest interreligiós de cultura climàtica.
– Intervenció del Sr. Salvador Samitier. Cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Generalitat de Catalunya.
– Participació de Dr. Joan Hernàndez. Investigador del projecte RELIG 2018 i Director del GTER.
– Cloenda a càrrec de la Rosa Maria López Ros. Responsable de Formació, Recerca i Avaluació de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
Manifest cultura climàtica del Consell Interreligiós-GTER
El Grup de Treball Estable de Religions (GTER), reunit el 3 de febrer de 2021, manifesta la seva preocupació per l’increment de residus que perjudiquen seriosament el medi ambient.
Les notícies alerten que una altra conseqüència desastrosa de la Covid, i segurament no tan visible,és l’increment de residus amb l’afectació del medi ambient. Els residus per part d’hospitals, llars, empreses i altres s’han multiplicat exponencialment. Les plantes de reciclatge estan col·lapsades. Ara més que mai és imprescindible una coresponsabilitat en el consum, en la producció de residus i en una consciència de una cultura climàtica global.
Per això demanem que, com a comunitats religioses,
Siguem sensibles a la situació que estem vivint en mig de la pandèmia i potenciem l’ús de mascaretes reciclables, així com un ús adequat i controlats de productes contaminats.
Siguem conscients que la natura també està malalta i demana de la nostra atenció i protecció.
Siguem portadors de la veu de la natura ja que la seva salut és la nostra i el seu futur és el nostre.
Siguem gent curosa amb el medi ambient i responsables amb el nostre consum ja que és qüestió d’actitud i de consciència de cultura climàtica global compartida.
I perquè consti, signem aquest manifest reunits a Barcelona, el 3 de febrer del 2021, el Consell Interreligiós de Catalunya-GTER
Altres informacions relacionades
Pressió de Líders Religiosos de diverses confessions per protegir el planeta. Vanguardia 11.03.2021
